Cacaolat i la família Viader
Des de 1933, any de la seva aparició, la relació de la família Viader amb el Cacaolat, especialment fins el 1972 que en va conservar la seva propietat, va ser d’una especialíssima estima, i no solament pel fet de que, ràpidament, es convertí en la seva marca franquícia, sino pel que representava com estratègia empresarial: l’aprofitar la llet desnatada (en aquell moment un subproducte que es malbaratava pel poc interès en el procés de transformació lacti), en la base d’un nou producte de gran consum, un vertader èxit empresarial des de tots els punts de vista, l’industrial i l’econòmic, i que esdevingué en la clau de volta d’una de les aspiracions d’en Marc Viader Bas i dels seus fills: aportar innovació, qualitat i marca.
Aquest propòsit transcendí també a l’ordre social i l’èxit del Cacaolat va ser tan gran que es convertí en el nom comú dels batuts de cacau, i fins avui, a casa nostra continua tenint aquest valor semàntic.
El perdre el control de la marca no va representar pels Viader
una desvinculació del Cacaolat, ans el contrari, va estar
sempre una reivindicació de l’esperit emprenedor que dugué a
en Marc Viader Bas, amb la col·laboració dels seus fills, a aixecar aquell important entramat d’empreses i marques.
Una mostra d’això la tenim en la rellevància que li ha donat la Granja M. Viader, del carrer Xuclà de Barcelona, en especial arran
de la festa del seu 125è aniversari, el 1996, i l’ha convertit en un aparador de la seva història i en particular de la marca Cacaolat, com es pot comprovar en visitar-la, també de forma virtual des
de Google.
Un display original de 1935, amb "la negrita", una nativa polinèsia que va ser la primera mascota de Cacaolat.
Display de 1934, en català, i amb la primitiva ampolla de Cacaolat.
Paper engomat amb publicitat de Cacaolat, en què s'aprecia el nou model d'ampolla que es va posar en circulació el 1936.
Després de la Guerra Civil, Cacaolat va reaparèixer el 1950 amb una nova mascota, "el Pepi".
Unes tres-centes cinquanta persones visiten la Granja cada dia (al cap de l’any unes vint-i-cinc mil dues-centes) i s’envolten de tots aquests referents.
Una placa els recorda, també, que en l’obrador de la granja del carrer Xuclà es va elaborar, per primera vegada, el ”xarop” del Cacaolat; i es continuà fent durant molts anys.
També, els articles que totes les guies turístiques Barcelona dediquen al nostre establiment, vinculen el Cacaolat amb la Granja Viader, on hi situen els seus orígens. Això també té la seva materialització en el consum del Cacaolat com un dels productes estrella que s’hi ofereixen, juntament amb els d’elaboració pròpia.