INDÚSTRIES DE POSTGUERRA
Durant el període que va dels anys del desarrollisme a la crisi dels 70, a Catalunya hi van aparèixer noves indústries sorgides sovint a partir de l'experiència de lleters i vaquers que havien decidit fer el pas a la plena industrialització.
Algunes d'aquestes indústries de nova creació, com les impulsades per les famílies Freixas, Productos Lácteos Freixas (Rania) i Balcells, Centro Lácteo Balcells (Ato), van experimentar un creixement extraordinari que les van situar a les primeres posicions, al costat de les consolidades com La Lactaria Espanyola o Letona.
Altres indústries d'quest període són: Central Lechera Española de Santa Coloma de Gramenet (Altaflor), Industria Láctea Badalonesa,Corele i Industrias Peret-Hereu (Latti).
Després de la guerra algunes de les empreses que havien ocupat un lloc destacat en el sector làctic català, van perdre protagonisme o van desaparèixer. Altres van canviar de propietaris, com Granja Soldevilaque va ser venuda a la multinacional Nestlé el 1940.
Un tercer grup d'empreses, en canvi, van consolidar o incrementar la seva posició, com S.A. Letona, Productos Frigo S.A. o Sali. També van sorgir indústries de nova creació que ben aviat van mostrar una gran capacitat d'expansió com La Lactaria Española S.A. (Ram) oReyda S.A. (Letel)
A començaments dels anys 50 el govern espanyol va elaborar d'un Plan de Centrales Lecheras per tal de resoldre l'abastiment de llet a les grans ciutats. El Pla prohibia la venda de llet crua en poblacions més grans de 25.000 habitants i establia la creació d'una xarxa de centrals lleteres per assegurar el subministrament de llet pasteuritzada.
