A Catalunya, les plaques més antigues són de començaments de segle XX. Són totes "entallades", és a dir, que presenten unes entalles de dimensions considerables per subjectar el morrió. 

Algunes plaques entallades presenten una perforació central que permet la fixació d'un petit "clauet", anomenat també per alguns "botó" o "xinxeta", que sol ser daurat i portar una lletra gravada a la cabota. 

Són quatre les marques de cava que utilitzaven aquest sistema, totes relacionades amb la casa Codorniu: la mateixa Codorniu, Delapierre i Rondel.
El motiu era poder controlar mitjançant aquesta lletra identificativa que les "colles" encarregades del "degollatge" el fessin correctament, ja que qualsevol ampolla on es detectés un problema podria ser immediatament atribuïda a una "colla" concreta.
Hi ha constància que aquest sistema és va utilitzar, si més no, fins a mitjans dels anys seixanta, tot i que ha estat també localitzat en ampolles molt posteriors, concretament de l'any 1972.