NOVEL·LA

 

Joc d'agonitzants

 

2009 [1989]

Bubok.

 

Observar un entorn auster, recordar una vida gris, imaginar històries torturades, un joc trist per a agonitzants sense esperança.

Joc per a solitaris

ISBN-84-7306-378-3

Seleccionada pel Ministerio de Cultura per obtar al Premio Nacional de Literatura
Editorial Pòrtic.
Barcelona, 1989

 

La massa va reclamar parlar amb nosaltres. Era evident, però, que si els hagués obert la porta s'haurien precipitat a l'interior del pis i no haurien deixat ni un moble en peu; per això vaig exigir l'elecció d'un portaveu i que fos ell l'únic autoritzat a traspassar l'entrada»

«Mentre uns proclamaven la candidatura de la portera, d'altres -segurament els habitants dels tres pisos inferiors- van defensar la persona de doña Matilde, cosina germana d'un diplomàtic i néta d'un capità general»

La papallona misteriosa

ISBN-84-7629-711-8

 

Novel.la juvenil.

Editorial Cruïlla.

Barcelona, 1993.

2ª. Edició 1994.

3ª. Edició 1995.

4ª. Edició 1997.

5ª. Edició 2001.

6ª. Edició 2003

 

Quan en Lluís i en Ramon descobreixen el vell manuscrit, no s'imaginen el munt de complicacions que els esperen. Els grans es riuen de la papallona misteriosa. A la germana, l'han d'entabanar perquè els acompanyi en l'expedició. I després, quan són al Pirineu, tot s'embolica encara més: traficants d'insectes, policies malfiats i un grup de gent estranya que va i ve per la muntanya traginant paquets.

Tarda de reis... ..tarda de crim

ISBN-84-7306-225-6


Editorial Pòrtic 1984.
Barcelona.

 

Un terrible crim enfosqueix l'alegria de la tarda de Reis a Barcelona: el rei Gaspar ha mort assasinat durant la cavalcada.

Crim passional? Assassinat polític? Pistolerisme sindical? Qualsevol hipò-tesi és possible davant la personalitat de la víctima: un conegut industrial i polític franquista.

 

Les temptacions del Dr. Sargavall

2009 [1989]
Bubok

 

La pèrdua de la innocència d'un entomòleg massa ingenu.
El retorn a la narrativa de Jordi Viader Riera després d'anys de silenci, amb una novel·la eròtica, divertida i suggerent.

Juego para solitarios
 

2009 [1990]
Bubok

Originalmente publicada en catalán en 1989, aparece finalmente la traducción castellana de esta novela que fue en su día seleccionada entre las que optaron al Premio Nacional de Narrativa.

 

De vegades, llegint Jordi Viader, m'ha semblat sentir Pere Calders, desenganyat de tot optimisme fàcil, però present, solidari amb el món afeixugat, plantat al seu lloc d'origen, incommovible. A Joc per a solitaris hi ha una provocació o almenys un requeriment constant a prendre partit, malgrat que una intel.ligent presentació irònica dels fets i dels pensaments defugi tant el sentimentalisme o l'apel.lació al sentiment, com el recurs a la prosa doctrinal ni a res que s´hi assembli.

(Joan Triadú, Avui).

 

Una novel.la breu que intenta plasmar, des de la crítica i la ironia, uns anys -els inicis del franquisme- i una societat ben concreta, la nostra, representada per una família paradigmàtica i, per això mateix, totalment real, i per un protagonista imaginari i, per aquesta raó, absolutament creïble: Amadeu Raurell.

(Anna. Ma. Gil, El Temps).

 

El recurs del collage i una intenció ambiguament esperpèntica són les dues característiques d'aquesta narració que, a partir d'una situació típicament melodramàtica, aconsegueix de presentar en clau d'absurd una història convincent i una profanació involuntària. (Dolors Oller, El País).

 

Jocs per a solitaris és, per damunt de tot, un joc literari, una obra enginyosa i original per la capacitat creadora generada a partir de la necessitat d'experimentació, la qual porta a la recerca d'un estil pont entre literatura i periodisme, on es combinen a la perfecció: d'una banda, una realitat present que constitueix el tema vehicular, mitjançant un llenguatge propi d'un professional dels mitjans de comunicació: sintètic, clar i objectiu, amb un to irònic i notes d'humor simpàtic, d'agudesa i d'enginy; i d'altra banda, el joc literari que dóna equilibri al text, el qual es basa en la recerca del passat que el protagonista realitza a través «d'aquells testimonis de vida familiar que sempre havia buscat: un plec de cartes i documents amb què poder recuperar el passat» (Núria Casals, Lletra de Canvi).

Viader ens ha oferit una novel.la interessant i, al mateix temps, d'una admirable senzillesa . "Temps de Reis... temps de crim" resulta un exercici narratiu molt positiu perquè ens dona, a través d'una estructura estilística gens ni mica complicada, la visió de la societat contemporània d'una ciutat, Barcelona, on hi juguen tots els elements contradictoris de la convivència.
"Temps de Reis... temps de crim" es llegeix d'una tirada. El lector segueix, entre inquiet i apassionat, el desenllaç de l'obra i, sobretot, acaba per seguir la trama com si fos el mateix personatge central. Vull dir que el lector participa dels afers que es narran, amb humor i sàtira, però alhora amb intencionalitat crítica, i el mateix lector acaba per omplir l'esquema que ofereix l'autor. Perquè l'autor, Jordi Viader, només ofereix els trets elementals i bàsics de la narració. I el lector, en un exercici mental divertit, acaba per a incorporar-hi el contingut divers i complex que necessita el paisatge socio-polític de la novel.la.
(Jordi Caimari, Última Hora.)