NARRACIONS

Ni Espanya, ni França, País Italià

ISBN-84-97306-293-0

Narracions
Editorial Pòrtic.
Barcelona, 1987

 

«No puc avesar-me a la imatge d'un ministre jugant amb un io-io mentre despatxa amb els seus sots-secretaris»

«Llavors va posar una cama entremig de les meves i va començar el turment, perquè amb el trontoll del metro anava i venia fregant-me-la...»

«No hi va haver res a fer. Van cridar una cosina perquè s'endugués la nena, no fos cas que s'afectés, i li van fregir els dos periquitos».

Ni una gota de sang xarnega

ISBN-84-297-2433-8

 

Premi Documenta.
Edicions 62.
Barcelona.


1ª Edició 1986.
2ª Edició 1988.

 

¿Què passa quan, en ple Madrid, un «almogàver» ha de menester una transfusió de sang? ¿Quin és el més impossible dels amors impossibles? ¿Com s'ho ha de fer un teòleg per recuperar la fe? ¿És el pecat un valor fonamental de la cultura mediterrània?... Les respostes, en un llibre ple d'ironia, divertit i alhora crític, on tot sovint es barregen la poesia i la mala intenció.

La coixinera Steppen

ISBN-7306-207-8

Narracions.
Premi El Brot
Editorial Pòrtic 1983.
Barcelona.

 

Vint-i-cinc històries de caire, extensió i intenció molt diferents, sota el comú denominador de la ironia. A cops crític, a cops poètic, a cops, també, decidídament mal-intencionat, el llibre ens descobreix tot un món d'irreals realitats.

Quan van dir-m'ho, no m'ho creia

ISBN-84-398-4059-4

 

Premi "Abril" de Narrativa.
[Dins les llibre col.lectiu Premis Literaris Ciutat de Benidorm].
Ayuntamiento de Benidorm
Instituto "Juan Gil Albert"
Alacant, 1985.

 

Desde la cotidianeidad barcelonesa a los espacios como «L'Illa de Kothora». ¿El denominador común?: la ironía (La Guía del Ocio)

La directa y tantas veces periodística prosa de Jordi Viader hace posible y creible la existencia de una realidad que se nutre de irregularidades e impulsos inconscientes. El gran valor del conglomerado irónico que arma Jordi Viader con facilidad, se encuentra precisamente en su lenguaje (Manuel Durán, El Correo Catalán).

Hi ha una sornegueria i una ironia essencial que es manifesta tot al llarg del llibre i que esdevé el seu valor literari més sòlid i interessant. Una tonalitat humorística, càustica i àcida a voltes, fantàstica d'altres, com a metàfora d'una vida i d'un temps. (Isidor Cònsul, Avui).

Viader és un contista, això ningú no li ho pot negar, té milers d'històries per explicar. (V. Július, El Món).

Los cuentos de Viader destacan por la ironía y el sarcasmo, con elementos que recuerdan a Calders y una dosis de mala intención poco habitual en el gran mundo caldersiano. (Josep Faulí, La Vanguardia).

 

Jordi Viader sap condensar en breus pàgines l'emoció de l'anècdota. Són narracions curtes, dominades per una situació que se'ns presenta com a absurda i que, en general, reflecteixen l'astorament de l'individu davant les imposicions de la societat. (Josep Maria Morreres, Diari deBarcelona).

Recull de proses curtes moltes d'elles sorprenents, escrites amb un to personal i net d'altres influències. (Diari de Girona).

Viader ha volgut confegir un llibre esencialment divertit, sarcàstic i barroc, sense renunciar als principis de la bona literatura. (Avui).

Libro que reune 17 cuentos con el más puro y genuino estilo Viader. Los pequeños sucesos de la vida cotidiana convertidos en historias divertidas con un punto de acidez. (El Periódico).

 

El sentit de l'existència

Narració
Bubock.
Barcelona.

 

Quin és realment el sentit de l'existència? La felicitat? L'amor? La salvació de l'ànima? La recerca del plaer?... O potser precisament allò que el protagonista ens revela just en la darrera línia del seu monòleg a cor obert...